Ha decidit presentar-nos oficialment els seus quatre cadells, que ja ronden el mes i mig de vida. Dos són negrets com la nit, un és un petit tuxedo impecable i l’altre un atigrat encantador. Ara arriba la millor part: posar-los nom i descobrir el seu caràcter.

Presenta mocs amb una mica de sang. De moment sembla lleu, però el tenim controlat i estem pendents de l’evolució per assegurar-nos que tot vagi bé.

Els petits de la Vaquita evolucionen perfectament. Cada dia confien una mica més en nosaltres, s’acosten amb més tranquil·litat i ja comencen a mostrar el seu caràcter. És un procés lent però molt bonic de veure: passen de la prudència a la curiositat, i de la curiositat a deixar-se cuidar. Ens fa il·lusió acompanyar-los en aquest camí i veure com, pas a pas, es van obrint al món.

Aquesta nit ha tornat amb una ferida important al coll, senyal que algú li ha intentat explicar les normes del carrer a mossegades. La lesió és profunda però no compromesa, ja està neta i sota vigilància, i ell continua fent veure que no ha passat res.

Avui ens hem trobat un colomí, petit i indefens, buscant el seu lloc al món. L’hem recollit amb aquella barreja de sorpresa i esperança que sempre desperten els animals fràgils. Ara només queda esperar que tingui prou força per aferrar-se a la vida. Tant de bo ho aconsegueixi.